MENÚS EQUILIBRATS TAMBÉ FORA DE CASA

imatge de pinterest



Dinar a la feina ,al restaurant o al campus ,no sempre és sinònim de menjar malament-Es pot seguir una dieta equilibrada fora de casa.
La distancia entre la llar i el lloc de treball ,l´institut o la universitat ,sovint obliga a treballadors i estudians a dinar fora de casa ,modificant les seves pautes alimentàries .Tant si seiem a taula de casa com al banc d´un parc o al restaurant ,el menú del plat o la carmanyola ha de ser variat i equilibrat.


CARMANYOLA EQUILIBRADA.

Portar el dinar preparat de casa ès més econòmic i permet programar els àpats a priori respectant els nostres hàbits d´ alimentació. Amanida  d´arròs  i  pasta  integral. ,llegums ,carn o peix  cuinats al forn  ,guarnicions  com esparrecs,xampinyons , tomaca, algues  etc.(saltejats ).són les  millors opcins per dur-les amb carmanyola.

Com postres ,l´opció més comoda i sana és alternar  peça de fruita o  fruits secs .

DIETA AL RESTAURANT

.Si l´opció és sortir de la feina o el centre  d´estudis i anar al restaurant ,convé seguir unes pautes per evitar menús poc nutritius i àpats copiosos.

Esculliu el menú que inclou : peix  o carn a la planxa ,en detriment dels fregits ,empanats  i  guisats.
procureu que la guarniciço dels plats  siguin vegetals  crus o bullits ,sense salses ni condiments -

Eviteu el menjar ràpid ,: tipus pizza  o entrepans d´hamburguesa .

No arribeu al restaurant  : amb molta gana .Per aixó ,podem menjar un iogurt . una peça de fruita o les anomenades barretes dietétiques , una estona abans.

Fugiu dels bufets lliures: on es pot menjar tot i el que es pot i vol.

 Més enllà dels ingredients ,ès important  dedicar uns tres quarts d´hora al dinar ,fer-ho sempre ( si es posible) dins la  mateixa franja  horària  i gaudir de la pausa ,tranquilitat ,i dels aliments-

.......FORMES CAPRITXOSES ESCULPIDES PER L´..AIGUA

Imatge trobada a Pinterest

EL CRAC NUESTRO DE CADA DÍA

Imatge de google.

CUANDO LLEGÓ EL CRAC DE 1929,algunos banqueros y bolsistas se arrojaron al vacío desde los rascacielos.Fueron las víctimas de las finanzas .Lo mismo ocurría con los ejércitos .Durante la primera Gran Guerra,generales y soldados marchaban al frente a pelear y a matar a los que matasen .Pero comprendieron que ni eran tan listos ni tan fuertes si las primeras víctimas tenían que ser ellos mismos,de modo que desarrollaron tácticas financieras y militares que les permitieran salvar su dinero y su pellejo en caso de que viniesen mal dadas.Les ha llevado mucho tiempo,pero puede decirse que los resultados son óptimos.;se suicidan otros.y mueren otros .Aunque los causantes de la ruina financiera sigan siendo los mismos que en 1929,y movidos por razones parecidas,LA CODICIA Y  LA USURA   ,harían el ridículo suicidándose :eso lo dejan para  los pobres,por lo mismo que en las guerras procuran que no mueran soldados ,como había ocurrido siempre ,sino la población civil que no ha podido escapar de los bombardeos y fuegos cruzados ,o sea ,tambien los pobres.

Pues bien ,estamos llegando a un punto en que ya ni siquiera les servimos pobres.Nos quieren en paro ,sin casa,sin sanidad,sin libros ,sin musica ,sin cultura......y,a ser posible ,muertos.Preferirían ,desde luego ,que los muertos se quitaran la vida con mayor discreción ,y seguramente en este momento están trabajando codo con codo  los gobiernos y los banqueros para lograr una reducción tan apreciable como discreta de la población mundial ,porque deben de encontar irritante que una sola mujer que se arroja al vacío haya podido detener todos los deshaucios.


                                                                                                     Andrés Trapiello

HOMENATGE AL LLIURE PENSAMENT

La filósofa y astrónoma Hipatia no cesa de interrogarnos cuando se dirige a sus alumnos, a los notables de la ciudad, a sus discípulos y a sus esclavos. Atea y humanista, su silueta se eleva, hierática, de una fragilidad demasiado fuerte: el librepensamiento siempre amenazado por los fanatismos. Allí, en Alejandría, los politeístas, los judíos y los cristianos están enfrentados. Estos últimos en particular, rebaño fanatizado, dogmáticos de mandíbulas apretadas, a grandes voces claman por el exterminio de mujeres y niños. Son los siniestros parabolanos, guardia personal del obispo y nave capitana del extremismo cristiano.

La joven y bella Hipatia opone la razón a la barbarie, los valores humanistas a los dogmas, el librepensamiento a la prédica, la liberación del ser humano a la sumisión. Todo eso expresado con rigor y grandeza. ¡Ah, la meditación de Hipatia en la terraza silenciosa que domina la ciudad! Ella se pregunta sobre el movimiento de nuestro planeta, metáfora de la razón que trata de penetrar los secretos de la barbarie humana.

                                                                                                Jean Favry

LA LLAR DE TOTS

Voldria compartir amb tots aquells que visitin aquet blog, .la maravella del nostre mon..El regal q´ens ha segut donat ,;disfruteu miran el video i ,respectem ,valorem ,cuidem , cadascún amb la mida que pugui ,com el millor tresor..
Que les generacions venideres puguin gaudir del nostre planeta ,de casa nostra , de la llar de tots.com el millor lloc per viure

EL PODER DE LA MEDITACIÓN

La sociedad actual nos somete a un ritmo de vida y a unas exigencias que hacen que el estrés y la ansiedad se conviertan en auténticos venenos para la salud física y mental .Numerosos estudios ,como los que está realizando el neurólogo estadounidense Richard Davidson,demuestran que la meditación ,en sus muchas variantes ,fortalece ,además  del sistema inmune ,las conexiones nerviosas en regiones cerebrales relacionadas con la concentración o los sentimientos de felicidad y compasión . Descubre cómo a traves del mindfulness--o conciencia plena--puede equilibrar la mente y sorprénder sobre lo que la ciencia a descubierto de la practica del yoga.

OVIDI MONTLLOR

t: 0px; padding-top: 0px;">

Un mundo de pequeñas cosas, a photo by EcoVilla GAIA on Flickr.

DÓNA´M LA MÀ (Joan Salvat-Papasseit)

http://youtu.be/fCDxHasbBHo(cantautor Ovidi Motllor)



Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

PEDRES AL CAMÍ

""El secret de la felicitat és tenir gustos senzills i una ment complexa.El problema és que sovint la ment és senzilla i els gustos complexos"

                                                                                                 Fernando Savater

Quant vulguis començar a viure la vida que desitges és important que et plantegis quants dels compromisos i   objectes que t´acompanyen són prescindibles i suposen un fre cap a aquest viure d´una altra manera;aqueta manera en què tu decideixes ser l´autèntic cap de la teva vida
.
   Perqué per dirigir de veritat cal que siguis lliue.I per ser lliures ,res millor que caminar amb poca càrrega

   Arriba un moment en què si vols entrar i mantenir-te en el camí que has triat per la teva vida ,si vols començar a gaudir del paisatge i conduir el teu ritme ,és bo i aconsellable frenar una mica ,aixecar el peu de l´accelerador.En definitiva ,reduir la marxa .Fer-ho et permetrà redistribuir in-teligentment els recursos de què disposes per ,tot seguit ,avançar pel camí que desitges.

   A més de frenar ,també és positiu buidar;eliminar allo que és accesori,que resulta una càrrega feixuga,renunciar a una determinada dinàmica de despeses i,sobretot,pensar abans d´ adquirir nous o més grans compromisos..

   Williams James va dir que "ser savi és  l´art de saber quines coses passar per alt".I per poder emplenar la teva vida  d´allò que realment és impotant ,primer ,has de buidar-te  d´allò que no et cal i et fa difícil o excessivament lent el canvi.

   El fet de conviure amb compromisos incòmodes em porta a pensar amb freqüència  en l´experiència o l´accident de la pedreta que es fica a la sabata ,en  què les pedres ,serien els compromisos "incòmodes"--ja siguin deutes ,hipoteques,crèdits o altres circumstàncies que molesten més que no pas el raonable--i el caminar amb comoditat seria una metàfora de viure sense angúnies innecessàries.

   "Qui camina amb suavitat arriba lluny",diu el proverbi xinès .És clar que per sentir-se còmode el millor es que no deixem entra  massa pedres a les nostres sabates ,que el caçat sigui facil de treure i posar ,i que no visquem com a difícil o impossible el fet d´aturar-nos i alliberar -nos d´elles-

    Sembla lògic ,oi?.Aleshores ,per què hi ha tantes persones que senten i pensen que no poden canviar la seva vida i es resignen a caminar -la per un camí que no és el propi,amb el calçat d´altres i convençuts que ·per arribara a algun lloc "han d ácceptar que les sabates s´els omplin de pedretes?.

                                                              extret del llibre "La Brúixola Interior"
                                                           
                                                                        Àlex Rovira